Han passat 35 hores i
ja crec que s' ha refredat prou el cap. Travessa extremadament dura, dons vaig
patí moltíssim al final. Una primera part on vas be i fresc, encara que la calor
va fer de les seves, hem vaig hidratar correctament i m' ho vaig passar molt bé
disfrutant de la travessa a ritme de COCA ( còrrer i caminar) fins arribar a
Bagá km. 47 de cursa, amb la visita de l' Enric, l' Isma i el Jordi que hem
portaven un regal irrebutjable , les Volls. Segona part de anar fent, les cames
ja no son el mateix, pero vaig fent a ritme de caca ( caminar i caminar) Fins a
Saldes, una estona abans rebo la visita del Jordi Masana, que hem va acompanyar
fins el control de la Pleta Palomera. I allá, on tothom et diu que si arribes a
Saldes ja ho tens ( i una merda) va començar l' autèntic vall de bastons, primer
pujar a la Serra d' Ensija, al començament ja hem va fer malt el peu, vaig
arribar al control de Pleta Palomera plantejam-me l' abandonament, finalment
vaig decidir continuar( decisió equivocada, s' ha de saber dir prou) el que
quedava de pujada era molt tècnic i dret, vaig arribar a dalt i era un prat
sense camí, les senyals estaven molt espaiades, el vent dificultava veure-les, i
es queien les enganxines reflectants. I per acabar d' adovar Boira!!! sort que
portava el gps, pero l' Enric no hi era, hem vaig tindre d' espavilar, la
baixada era pitjor que la pujada. Al control de Peguera començava una pista,
vaig intentar còrrer, pero ja no en quedaven forces. Arribaves a un coll on ja
veia el Santuari de Queralt, quedaven 8 km. pero quins 8 km.!!! un continuo
laberint de corriols molt tècnics pujant i baixant. A Queralt es on es pot dir "
ja hi soc."
