encara somrient....(km 6)
Són tres quarts de vuit i arribem a Collbató.
15 graus i un cel amenaçant aigua.
Amb l'Albert Tubau anem a buscar el pitrall i el xip. L'organització, excel.lent per cert, comença a preparar el foc per la butifarrada posterior a la cursa. Hi ha molt bon "ambientillu". Ens trobem amb els de Ribes: quina marxa que porten de bon matí! Com riem tot canviant-nos!. Bona gent .
Cap a les 8:00 ja estem escalfant i el sol, que treu el cap ja, comença a escalfar. Mica a mica ens apropem a les 8:30 i la hora de la veritat arriba.
Puntualment comencem la cursa. Els 400 atletes iniciem els 24000 metres pujant cap la cova de salnitre i d'allà, enfilant-se per les escales cap a Sant Miquel, salvant un desnivell considerable de 400 metres.
D'allà baixem cap el monestir i, sense parar, comencem a pujar els mes de 500 esglaons fins als 1236 metres que te el cim de Sant Jeroni. I au, cap avall que només en falten 10, de kms per arribar a la meta. Passem per l'estació del funicularde Sant Joan, i d'allà pujem cap a el cim de St Joan i baixem per una pista encimentada "destructora de peus" cap a la pista del Llançol que porta a Collbató.
L'objectiu era baixar de les 3 hores. I no patir, és clar. En altres edicions recordo arribar al cim de St Jeroni amb unes rampes als quadríceps que no les desitjo ni al meu pitjor enemic....;-)....i em venen al cap uns quants noms ara....
Ho he aconseguit. 2h 57min!
I ara, a por otra!
3 comentaris:
Uuuuuffff...!!! Quines pujadetes, i amb graonets, com més m'agraden, jejeje. És broma, els odio, jejeje
Felicitats crack. Gran cursa.
gracies company!
Quina envega: Jo fa temps que no la faig. A veure si l'any vinent cau. Felicitats company
Publica un comentari a l'entrada