ATLETESVNG.ORG EL PUNT DE TROBADA

el blog oficial del Club Atletisme AtletesVng.org i vol oferir informació d'interès per atletes afeccionats a les curses de fons i de muntanya, incidint especialment en el Garraf

dijous, 2 de juny de 2011

L'EXPERIÈNCIA DE L'ANDREU LÒPEZ A LA MARATÓ DE ZEGAMA


Quan vaig veure que coincidien la final de la Xampions i Zegama en el mateix cap de setmana vaig decidir que si el Barça guanyava la Xampions jo correría al dia següent amb la samarreta del Barça.

Vam viatjar cap a Zegama el divendres a la tarda i arribàrem a Casa Orue a Mutiloa on teniem reserva d’ habitació al vespre, per cert una casa molt acollidora en un entorn envoltat de naturalesa i un tracte molt cordial. Allá vem coincidir amb una colla de Sant Sadurní d’Anoia que també anaven a la marató de Zegama.

El dissabte després de fer turisme per Goierri (comarca on estàvem) vem disfrutar amb  l’ espectacle del Barça guanyant la Xampions (començava bé el cap de setmana).

El diumenge amb la meva lluent samarreta blaugrana hem vaig dirigir cap la sortida de la marató. Donen el tret de sortida a les 9 en punt i donem una volteta per Zegama per estirar la cursa. En aquesta volteta hem dono compte que ha sigut una bona decisió portar aquesta semarreta especial, crits de “visca el Barça”, “campeones”, “aupa Messi” van ser la constant de la meva cursa.

Quan deixem el poble i enfilem muntanya amunt miro enrera i veig només tres corredors darrera meu i els dos corredors que posa la organització per tancar cursa. Mica en mica veig que els vaig deixant enrera, quedo en terra de ningú i vaig fent trobant-me de quant en quant la gent que no para d’ animar a part de “aupa Andreu” sento “como pesa la copa” o “vaya fiesta esta noche” jo els hi contesto coses com “Me he dormido” o “ me han dicho que por aquí pasaba la rúa”, en fí potser m’ ho pasava massa bé.

Arribo a Otzaurte amb 10 minuts de marge, tranquilament anava fent per sota dels 10 m. el km. fent càlculs creia que arribaría a Aratz amb 20 m. de marge (ilús de mí) . A partir del km 11 hem dono compte de que està volant tot el marge de minuts que portava. Poc després d’ Atabarreta en plena pujada d’ Aratz sento unes pases darrera meu hem giro i veig els dos tius de negre, s’hem va treure la felicitat de cop, ara, quant trovava gent animant els hi deia que lliguesin els dos paios. Al habituallament d’Allarte pregunto als “escombriaires” si arribo a Aratz per sota les 3 h. la seva contestació es com una patada allá baix “ en 23 minutos no llegas, además tienes 15 min. para llegar a Sancti Spiritu……imposible”. Buffffff, que faig? De moment tiro amunt al menys arribar a Aratz . Finalment van ser 30 min. desde l’ últim habituallament (Allarte). Aratz 3 h. 07 m. per postres m’ agafa rampa tot just faltant 30 m. per arribar a dalt, aixó hem va acabar de matar. Els dos paios hem van preguntar que feia?, si baixava amb ells al Sancti Spiritu o abandonava i baixava amb una gent que tenía el cotxe mes avall i m’ acompanyavan a Zegama. Amb molta pena vaig decidir abandonar.

Moltes felicitats a tots els arribats, ara tinc més clar del que costa ser finisher a Zegama, yo no se si ho aconseguiré algún dia, el que sé es que l’ any que bé hem tornaré a inscriure'm.

3 comentaris:

Bufal VORAÇ ha dit...

Tot un luxe i un privilegi poder estar allà. Enhorabona. Poder l'any vinent tingui sort i em toqui un pitrall.
Força Andreu i Força BARÇA!!!
sALUT!

fco. javier ha dit...

Molt bè Andreu, l'important ès ser-hi sense oblidar que ho fem perquè ens agrada, et recordo que fa 4 dies et vas cascar una trail, cosa d' homes de veritat...
salut, cames i km....

JORDI ha dit...

Anims Andreu!!, ara ja tens una excusa per tornar-hi. Tot i no acabar, ja vas comprovar que el que s´hi respira és especial.El luxe és ser-hi i viure-ho.Jo tb tinc ganes de tornar-hi sense fang,pluja, neu i fred.

SALUT I AMUNT!!
Jordi Massana