ATLETESVNG.ORG EL PUNT DE TROBADA

el blog oficial del Club Atletisme AtletesVng.org i vol oferir informació d'interès per atletes afeccionats a les curses de fons i de muntanya, incidint especialment en el Garraf

dilluns, 17 d’octubre de 2011

XAVIER SAEZ AL IRON MAN DE CALELLA - LA CRÒNICA

Ironman Challenge Barcelona Maresme - Calella 2011


Hola a tots, 

Després de 5 mesos d´entrenament va arribar el gran dia de la Challenge Calella 2011. Va ser aquest diumenge passat 2 d´Octubre i ara compartiré amb vosaltres la meva experiència.

Dia previ - Dissabte

Després d´anar al cinema de Calella per asistir al Briefing de la cursa vaig anar a fer 30 minutets de bici per veure que tot funcionava bé. 
Tot seguit vaig anar a dinar amb uns amics per fer la càrrega de carbohidrats. I m´ho vaig prendre en serio perque no em va importar que em cobréssim 2 euros més a part del menú a canvi de que m´omplís a tope el plat de pasta … jejeje… 
Després quasi no em podia ni moure... Solució: 1 litre d´aigua, migdiada d´1 horeta i llestos! 
Per la tarda vaig deixar la meva bici al box i em vaig adonar que la meva BH Oquina era la més comentada de la T1 (“Oh quina m…da!!”)
jijijiji  

Sopar lleuger, infusió doble de “Duerme bien” i fins demà!

Pre-sortida

La sortida del grup d´edat de 34 a 39 era a las 8:50 del matí (molta gent deia que massa tard per una prova tan llarga!!) 
Però així vaig tenir molt temps per revisar les presions de les rodes, confirmar amb un jutge que la bici estava en la posició i direcció correctes i deixar les bosses de transició al box, etc…
També vaig poder escalfar a l´aigua on es passen millor els nervis previs (a més la sorra de Calella és paper de vidre i no s´hi pot estar.... Com la nostra sorra fineta del Garraf no hi ha res...).  


Natació

Després del tret de sortida vaig esperar 30 segons per llençar-me a l´aigua fins ser l´últim del meu grup (los manotazos los dejo para el “Pressing Catch”) i som-hi, xino xano, a ritme de 2min/100metres.

L´anècdota va ser quan al cap de 1.500 metres vaig veure un gorro gris amb el dorsal 671 enfonsant-se davant meu. "Collons, algú serà desaqualificat" vaig pensar!! Així que vaig parar de nedar i tot capbuçant-me per agafar el gorro no vaig trobar ningú reclamant-lo. I en comptes de desar-lo vaig ser babau i me´l vaig dur nedant a la mà… ¿¿¿¿¿???? Al cap de 100 metres vaig tornar a aixecar el cap i al no trobar el propietari el vaig llençar… 
Suposo que el tiu de darrera estaria flipant!!!  

Dir-vos que el tram de natació m´agrada especialment i suposo que per això s´em va fer curt en relació al temps total la cursa.
A l´aigua s´està molt bé. No fa els 28ºC que et trobes més tard. 
Temps de 1h 18 minuts

T1

20 minuts de transició….snif snif snif… Vaig estar a punt de plorar… 
 
I és que em vaig trobar la roda davantera de la bici sense aire/pressió i vaig pensar: “Qué hecho yo para merecer esto?” No sabia si estava punxada o només desinflada…
Finalment, després de tornar a entrar a boxes per anar a buscar la “bomba” la vaig inflar i a rodar… amb el cap pensant que si s´havia desinflat en 2hores segur que tindria problemes ben aviat... 
 
Si algú vol detalls és una “cuberta” Continental de tap groc que vaig haver de muntar perque no em quedaven les de làtex Michelin.



 
 Ciclisme

Primer error: intentar recuperar el temps perdut de la T1 en el tram de bici 
Així que entre els nervis provocats per la T1 i l´excés de glucosa que vaig ingerir la primera hora del ciclisme, em va venir una pájara a partir del km 40 d´aquelles que comencen amb pampallugues a l´ull i que acaben per no deixar-te veure res.
Vaig pensar seriosament que avui no seria el meu dia i que hauria de retirar-me. 
 
Però no podia llençar 5 mesos d´entrenament, així que vaig tenir un dilema: 
 
O paro i em recupero a la “cuneta” o baixo una mica el ritme i tanco els ulls 3 segons de cada 6 ( lo suficient per no fotre ´m una òstia i seguir recte) 
I així ho vaig fer fins que em va passar el mareig tancant els ulls intermitentment del Masnou fins passat Mataró (uns 20km).
Sort en vaig tenir de que el recorregut era molt recte.
A partir d´aquí, vaig beure més aigua i menys isotònics per abaixar el nivell de glucosa en sang, al mateix temps que mantenia un ritme de quasi 30km/hora.
La dificultat va venir quan a partir del km 90 va començar a bufar fort el vent del sud que feia més difícil el tram de Calella al Masnou, provocant un descens del ritme d´anada - 26km/hora - i ascens del ritrme de tornada - 35km/hora. Es va fer pesat.

L´anèdocta del tram va ser quan vam veure una triatleta de la Challenge parada a la cuneta amb la mamella fora a sobre de la bici donant el pit al seu nadó en braços del seu marit.
Com diria Iker Casillas: YO FLIPO!!!   

També vaig flipar quan a la darrera volta als darrers 3 avituallaments ja no hi havia agua!!! 

Li he de donar les gràcies al Víctor perque en aquest tram em va donar molts ànims.  

Resum: 6 hores i 15 minuts i 134 ppm de mitja i sense problemes a la roda davantera (crec que controlar les pulsacions x min. és molt important a una cursa de resistència extrema com aquesta)
PD: Això de pixar sense parar ho hauré de perfeccionar… perque em vaig mullar els peus i se´m van quedar les plantes ben arronsades. Per això vaig tenir molta por!! No sabia si podria córrer després!!


T2

13 minuts, temps per treure´m el cullotte i maillot de bici, molta vaselina per tot arreu i sobretot a la planta dels peus, vestir-me de corredor i prendre una decisió a un altre dilema: seguir amb ulleres de sol graduades + dur un camelback a l´esuqena amb unes ulleres normals a dintre o posar-me les ulleres normals de bon començament.
I perquè aquest dilema? Doncs per la inflexibilitat dels jutges de la FETRI que no permeten que una persona auxiliar externa et canvïi les ulleres de sol per unes graduades normals!!!   
Així que tenia previst dur un Camelback tota la marató amb les ulleres de veure a dins per usar-les quan es fes fosc. Però just abans de sortir del control de xip del box de transició, amb el Camelback a l´esquena vaig pensar: "això pesa molt" i sóc l´unic “pringat” que en porta un a sobre. Així que vaig girar cua, deixar el camel i sortir amb les ulleres de veure i la visera per tota la cursa. 
Temps perdut però decisió correcta.  



Cursa a peu


La primera volta de p mare; a 5min 30 seg. /km i avançant a molta gent que ja anava caminant.
La segona volta a 5,45-6min/km i patint amb el sol, sobretot perque ja s´estava ponent i et deixava mig cec amb les ullers normals (però aquest no seria el major problema).
Tercera volta --> ja és fosc i el ritme va baixant a 6-6,30min/km però tinc la sort de enganxar un paio amb qui parlar 1 horeta.

L´anècdota negativa d´aquest tram va ser que la organització se´n va oblidar d´il.luminar 200 metres del recorregut on no hi havia faroles però sí clots i, per tant, es convertia en molt perillós físicament i moral (si algú pren mal allà, a 5 ó 10km de la meta…………buffffff!!! millor no pensar-hi) 
En resum, crec que és imperdonable no posar recursos en aquest tram (una màquina electrògena de lloguer o fins i tot una moto de l´organització amb els llums encesos) Penseu que la Challengue va ingresar 440.000€ pels 1.100 inscrits!!!
Així que diners hi havia…  


Bé deixem-ho aquí.Tanquem parèntesi.

Passem a l´anècdota divertida: vaig veure un triatleta comprant un gelat a un xiringuito extern a la organització. Em sembla que com era alemany no s´entenia amb el venedor així que vaig estar a punt de parar per ajudar-los però ja en vaig tenir prou amb el gorro perdut del matí, no? 
 

La quarta volta va ser dura però amb un somriure tonto de veure la meta a tocar i sabent que el Barça guanyava 0-1 a l´Sporting de Gijón (els bars del Passeig plens de gent amb la cerveseta i amb les teles gegants es veien des del carrer..jejejejeje)

El millor és quan entres als últims 50 metres amb una catifa vermella i una grada espectacular i plena de gent picant de mans i animant.
Llavors no et fa mal res i disfrutes del moment a tope!!
Temps marató 4h45 min i 125 ppm de mitjana 

Total 12h 54 minuts i 129ppm de mitjana total.
Pot ser vaig ser molt conservador en el ritme però l´objectiu era acabar i si podia ser corrents dignament.
En definitiva, molt content encara que vaig fer més temps del previst, això sí, sobretot per motius externs als físics (mecànics i altres).


 Bé, aquest no sóc jo del tot però feia gràcia no?
Gràcies a tots pel vostre suport i ens tornem a veure entrenant a la piscina, a la bici i a les pistes!!

Aquí teniu els videos de la sortida i de l´arribada

http://www.youtube.com/watch?v=4PtFNjlmbxA
http://www.youtube.com/watch?v=KuI_znLGR7w


Xavi Sàez

7 comentaris:

Enric ha dit...

Explicat així sembla fàcil ! Moltes felicitats, això ha de ser molt dur.

josep ha dit...

Felicitats Xavi "IronMan"! Molt pocs ho podrem arribar a fer tot això que has fet tu!

Ignasi Maraton ha dit...

Hola Xavi, moltisimes felicitats, ja ets un IRONMAN¡¡¡¡¡¡¡¡, vaig mirar les clasificaciones i em va sorprendre el temps de la T1, ara ja ho entenc, tambè es mala sort amb totes les revisions que vas fer¡¡¡
Molt bona la cronica, podem veure que es una cursa llargisima en la que et poden pasar moltes coses; crec que l'experiencia en les curses es molt important i estic segur per la segona ( si la fas) has apres moltisimes coses.
Per últim dir-te que crec que el ritme conservador (com tu dius) va ser un encert, sempre es millor arribar amb una miqueta de forçes que acabar mig mort.

Xavi ha dit...

Gràcies a tots i perdoneu pel "toxto" de crònica que us he explicat...

Andreu ha dit...

Felicitats "Ironcrac" i gracies per compartir el "totxo"

Anònim ha dit...

Felicitats crack!!! Sabiem que ho faries bé. Laura

Anònim ha dit...

Ojala que sempre tinguem totxos com aquest per llegir, crec que aixó ens enriqueix a tots i ajuda a que ens coneixem una mica més tots plegats. Felicitats per tot i desitgo llegir la teva próxima cronica, aixó demostrara que ens ho passem bé fen aquest esport que tant ens agrada, felicitats de nou i fins aviat.

Gonçal Diaz (Xalo)